La traducció és crucial per a les relacions euroàrabs
27/06/2012
Un nou estudi revela la importància de la traducció com a eina per combatre el ‘xoc d’ignorància’ entre societats d’ambdues ribes del Mediterrani.
Brussel•les, 27 de juny del 2012. Les polítiques que afavoreixen l’increment de traduccions d’obres àrabs a llengües europees són essencials per a la promoció de les relacions culturals entre àrabs i europeus, d’acord amb l’estudi pioner que la Fundació Anna Lindh ha realitzat.
L’estudi, dut a terme en col•laboració amb Transeuropéenes, revela que en els països de la UE només un de cada 1000 llibres traduïts prové de l’àrab. A França, per exemple, l’àrab és la llengua d’origen de menys d’un 0.65% de les obres traduïdes; en els últims 25 anys només s’han traduït 1065 llibres de l’àrab. En canvi, al Mediterrani s’han traduït a l’àrab al voltant d’uns 35000 llibres en 25 anys, la majoria escrits originalment en anglès.
A la presentació oficial de l’estudi ahir a Brussel•les, el director executiu de la Fundación Anna Lindh, Andreu Claret, va dir que “l’augment de traduccions entre l’àrab i les llengües europees és tan crucial per superar el xoc d’ignorància que existeix actualment en la regió mediterrània que la UE i les institucions de la Unió per la Mediterrània haurien de promoure un programa a llarg termini sobre aquesta qüestió”.
Xavier Trussard, responsable de la unitat de polítiques culturals, diversitat i diàleg intercultural de la UE va afegir que “promoure les traduccions entre llengües europees i altres llengües de la Mediterrània ha de ser una qüestió central de tota política cultural en aquesta regió i del diàleg polític euromediterrani”.
L’acte de presentació es va celebrar a Bozar, el ‘Palau de belles arts’ de Brussel•les, on el seu director, Paul Dujardin, va donar la benvinguda als participants i Ghislaine Glasson Deschaumes, directora de Transeuropéenes, va presentar una visió general del projecte, així com els principals resultats i conclusions.
Aquest estudi sense precedents, desenvolupat al llarg de dos anys de feina, va involucrar 16 associacions i es va centrar en l’anàlisi dels fluxos del procés de traducció entre les parts implicades, incloent-hi autors, traductors, editors, biblioteques, llibreries i organitzacions de finançament a la regió euromediterrània i, més concretament, va ocupar-se de les traduccions entre llengües europees i d’altres llengües mediterrànies com l’àrab, l’hebreu i el turc.
L’estudi va demostrar com la persistència de desigualtats qualitatives i quantitatives en la cadena de traducció entre ambdues ribes del Mediterrani es basa encara en una lògica de ‘centre-perifèria’ que reforça les hegemonies culturals i la persistència d’estereotips. Aquestes disparitats apareixen sobretot en la producció i difusió de llibres de ciències socials i humanes, però són menys presents en les publicacions literàries, especialment les contemporànies.
Les conclusions i recomanacions de l’estudi preparen el terreny per a una nova estratègia euromediterrània els objectius de la qual són promocionar el diàleg intercultural entre societats i reforçar una identitat comuna basada en la diversitat cultural.
